Per recuperar els drets dels treballadors i les treballadores de l'Educació      Vine i lluita amb nosaltres!

9 de desembre de 2011

MANIFEST EN DEFENSA DELS SERVEIS PÚBLICS


MANIFEST EN DEFENSA DELS SERVEIS PÚBLICS. 

Àrea Pública de CCOO

Una vegada has pogut llegir atentament les mesures que proposa el Govern... Encara dubtes..?
 

Manifest en PDF (+)



Des de CCOO hem manifestat en reiterades ocasions que les polítiques d'ajust proposades per la Unió Europea i implementades pels diferents governs davant la crisi són inútils.
CCOO, conjuntament amb UGT, es va comprometre amb propostes concretes al maig de 2009 amb l'objectiu de arribar a un gran acord per l'ocupació i la protecció social, en el qual es plantejaven iniciatives, per fer front a l'actual conjuntura de crisi i per transformar el model productiu. Al setembre d'aquest mateix any, es va subscriure pel Govern i els Sindicats, en l'àmbit del Diàleg Social per a la Funció Pública, l'acord 2010-12, que entre altres qüestions demostrava la voluntat dels empleats públics a col · laborar per sortir de la crisi i reforçar el diàleg social. Poc temps després, el maig de 2010, es va produir un gir radical de les polítiques del govern central, a les quals es van sumar els governs autonòmics i locals, basades en la configuració proposats des de la Unió Europea i que han demostrat la seva inutilitat. 

Els esdeveniments ens segueixen donant la raó, s'ha demostrat que les polítiques de reducció de despesa pública no han servit per resoldre la crisi, per a què tornés a fluir el crèdit a les empreses i a les famílies, per anticipar la recuperació de l'economia ni per a la creació d'ocupació. És més, les polítiques de consolidació fiscal i de reducció del dèficit basades en la contenció de la despesa: aguditzen la crisi, alenteixen la recuperació econòmica i la generació d'ocupació i afecten la qualitat dels serveis públics, garants de la igualtat i la cohesió social.

Al nostre país, malgrat el que s'afirma en fòrums conservadors i neoliberals, partim d'una situació de dèficit de l'ocupació pública si ens atenim als barems que existeixen en el conjunt de la Unió Europea. A Espanya (dades de 2008) el percentatge de persones adultes que treballen per al sector públic és només el 9%, un dels més baixos de la UE-15 (la mitjana és el 16%). Als països escandinaus suposa un 26% per a Dinamarca, el 22% per a Suècia i el 19% per a Finlàndia, que estan entre els països la economia dels quals és de les més eficients i emprenedores de l'OCDE, tal com assenyala l'últim informe sobre competitivitat i eficiència econòmica d'aquesta organització, publicat pel prestigiós Economic Policy Institute de Washington. A més es tracta d'una ocupació que ha incrementat la precarietat de forma exponencial. Per tant, el nostre problema és que el sector públic està subdesenvolupat en lloc de sobredimensionat. Possiblement sigui necessària una reforma de les administracions  públiques, però mai en el sentit de reduir-la encara més. Davant aquest tipus de polítiques és necessari:

• Un gran Pacte per l'Ocupació que contempli també una reforma fiscal, la reforma del sistema financer, un pacte de rendes, i un acord per regular els preus d'aliments bàsics, transport, habitatge, electricitat i gas.

• Apostar pel creixement econòmic, per una consolidació fiscal més justa i progressista que asseguri els ingressos necessaris per sostenir les despeses que demanda una sortida de la crisi que consolidi el Estat del Benestar i per combatre el dèficit públic també per la via dels ingressos. Les polítiques i inversions públiques són necessàries per sortir de la crisi perquè invertir en serveis públics és invertir en renda i en valor i desenvolupament de les persones.

• Una sanitat pública, gratuïta en el moment de l'ús i universal és garantia de qualitat de vida i una aposta necessària per la innovació i el desenvolupament. Els governs han de garantir la sostenibilitat, legitimació i suficiència financera del Sistema Nacional de Salut, així com el dret a l'assistència sanitària en condicions d'equitat sense retallar les inversions en investigació perquè ens allunyaria del progrés i ens situaria en desavantatge amb els països del nostre entorn. És necessari arribar a un pacte comú que aconsegueixi blindar el sistema i que contribueixi a potenciar l'estat de benestar, a promoure la cohesió social ia reduir les desigualtats socials.

• Garantir el dret a una educació pública de qualitat perquè és un dret fonamental que senta les bases del progrés econòmic i social d'un país. Destinar recursos a l'educació pública no pot considerar una despesa supèrflua i innecessària sinó que és la millor inversió de futur.

• Uns sistemes de protecció social que garanteixin el benestar de les persones més desfavorides satisfent les seves necessitats bàsiques sobre el principi de la universalitat de drets i la igualtat d’accés.

• Una justícia gratuïta, àgil i propera al ciutadà. Potenciant la seva coordinació i organització acostant les seus als ciutadans i amb uns procediments simplificats.

• Invertir en transports i comunicacions. Fomentar l'accés a un transport públic, que connecti adequadament les diferents poblacions i els barris de les nostres ciutats, per garantir una mobilitat sostenible.

• Assegurar l'accés a la cultura al conjunt de la societat per mitjà de polítiques públiques que proveeixin mitjans, equipaments i activitats.

• Un finançament suficient de totes les administracions, per al bon exercici dels drets de ciutadania, dotant fons de cohesió suficients per a les administracions locals i insulars. És imprescindible millorar la coordinació de funcions i competències entre les diferents administracions i la lleialtat institucional entre totes elles és obligatòria i necessària. Així mateix han crear òrgans que fomentin la participació dels interlocutors socials i organitzacions ciutadanes en l'establiment de les cartes de serveis a la ciutadania. La problemàtica esmentada no es resol plantejant la recentralització de competències. 

• Avançar cap a un model tributari solidari i progressiu que permeti incrementar els ingressos públics i que persegueixi el frau fiscal. Això implica una àmplia reforma fiscal que recuperi figures impositives com l'impost sobre el patrimoni, successions i donacions, que elimini deduccions innecessàries, que controli els beneficis de les SICAV, crear un impost sobre la banca, implantar una fiscalitat verda...

• Un nombre d'empleats públics suficient, ben formats i amb unes condicions de treball dignes per, garantir la qualitat i eficiència dels serveis que es presten a tota la ciutadania perquè són un factor fonamental per a la cohesió social i la igualtat d'oportunitats.
 

No podem consentir que la crisi serveixi d'excusa per desmantellar l'Estat del Benestar. Les polítiques d'ajust estan provocant la destrucció sistemàtica d'ocupació en les administracions, mitjançant la amortització de places, la no renovació de contractes, l'aplicació de la taxa de reposició en sectors a els que tradicionalment no afectava, acomiadaments del personal laboral i privatitzacions de serveis públics.

A les administracions públiques, la sanitat i els serveis socials l'atur s'ha incrementat en el passat mes d'octubre un 27% davant  l'increment general del 3.17%. A més, en no realitzar noves ofertes de ocupació pública, tot i existir grans bosses de precarietat laboral en els serveis públics, la qualitat de la seva prestació està en greu perill, i el risc que la reducció d'aquests serveis es faci servir per a una nova operació en pro de la reducció de dèficit està plenament vigent. Rebutgem, també, la seva conversió en un negoci per a empreses privades, així com que l'increment dels ingressos es realitzi sobre vies com els impostos indirectes, l'increment dels preus públics, el copagament o fórmules similars, que recarreguen el cost en la ciutadania.
Per això, des de CCOO, manifestem el nostre rebuig a la manca d'inversió i les retallades en serveis públics. En aquesta època de crisi s'han de centrar els esforços en la defensa dels serveis públics i del estat del benestar, perquè les persones són i han de ser sempre el primer, i per això s'han de conservar els drets a unes prestacions socials pròpies d'un estat de benestar desenvolupat ja unes adequades condicions de vida, a més del dret a un treball digne..

Finalment, cal desenvolupar un espai de trobada permanent amb diferents organitzacions i entitats socials, que dinamitzi i impulsi una aliança en favor de l'Estat del Benestar i d'uns serveis públics de qualitat com a dret de ciutadania i que és factor d'integració i cohesió social a partir de una adequada distribució de la riquesa.

CCOO en defensa dels serveis públics

Manifest en PDF (+)