Defensa els teus drets      Vine i lluita amb nosaltres!

30 de novembre de 2011

Repensar el sindicat: idees per a un debat

Repensar el sindicat: idees per a un debat



El Govern planteja reduir interins, congelar oposicions i rebaixar sous


14-D, a les 17:30, a la Plaça Sant Jaume (BCN): Concentració unitària de les empleades i empleats públics

Mesa General de la Funció Pública (30-N): mesures presentades pel Govern

14-D: Per què ens hem de mobilitzar ?







Declaracions Montse Ros valorant la Mesa del 30-N





Imatges de la concentració de Barcelona (lliure distribució)



Declaracions Josefina Pujol
Coordinadora Àrea Pública de CCOO Catalunya









**********************************


Declaracions de Montse Ros, secretària general de la Federació d'Ensenyament de CCOO (24 de novembre)





La Mesa General de la Funció Pública ha quedat convocada per al 30 de novembre i dies successius, atenent a  la dinàmica dels esdeveniments: 

Ordre del dia amb un  únic punt:

Negociació del aspectes relatius a les condicions de treball dels empleats públics, previstes a l’avantprojecte de llei de Pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 i al corresponent avantprojecte de llei de Mesures.  


LLEGEIX EL COMUNICAT UNITARI (+)




Defensem els serveis públics 
NO a les retallades socials i salarials! 

Concentració Unitaria 
Delegats/des Sindicals (CCOO-IAC-UGT) 

dimecres 30 novembre - 9 hores 

Departament de Governació i Relacions Institucionals 
(Via Laietana, 26 Barcelona) 


Per uns pressupostos solidaris, i en defensa dels drets socials! 

Premsa dimecres 30 de novembre

  1. El Govern teme tensiones de tesorería para llegar a fin de año. La Vanguardia
  2. Patronal y sindicatos aceleran la negociación para evitar las reformas del PP. La Vanguardia
  3. Ruiz planteja la pòlissa mèdica obligatòria. El conseller de Sanitat aposta per l'assegurança obligatòria en funció de la renda. El Punt
  4. Boi Ruiz plantea una póliza obligatoria a partir de un nivel de renta. La Vanguardia
  5. L'educació fa funcionar l'ascensor social a Catalunya. Un estudi de la Fundació Jaume Bofill revela que en les últimes dècades hi ha hagut una alta mobilitat interclassista al país. El Punt
  6. El 33% dels espanyols confia "poc o gens" a conservar la seva feina en els pròxims mesos. El Periódico
  7. Cleries demana consens per al Pacte per a la Infància. El conseller de Benestar recorda que és una "responsabilitat de país" durant la presentació de les bases del document. lamalla.cat
  8. Estudiants sords denuncien la reducció d'hores d'intèrpret. lamalla.cat
  9. L'Escola Alba de Lleida recull 1.800 firmes per millorar l'accés al centre. Diputats de tots els partits amb representació per Lleida donen suport a la iniciativa. lamalla.cat
  10. Nou programa de La Caixa per complementar la formació dels alumne. El director d'Educació a Girona, Albert Bayot, diu que els recursos que ofereix l'entitat no serien, en aquests moments, assumibles pel Departament. El Punt
  11. Cleries diu que “el país ha de ser responsable de la infància”. El Punt
  12. Renoven la col·laboració amb la UNED per un any. El Punt
  13. Educación incumple la orden de pagar a una profesora de religión. El País
  14. Los partidos defienden la austeridad en las retribuciones, pero sin promoverlas. ICV apuesta por la supresión de las diputaciones y de ciertos consejos comarcales. El País
  15. Un 11% más de alumnos optan por Formación Profesional. El País

29 de novembre de 2011

Catalunya té un 13% de sous públics, Extremadura, un 40%


AVUI/El Punt

Els funcionaris catalans són la tercera part dels andalusos o manxecs

El pes del sector públic extremeny sobre el PIB supera el de França

Pel BBVA, més aparell públic no suposa millor servei

29/11/11 02:00 email protegit
La tirania dels ajustos es presenta com a recepta única i inevitable a totes les comunitats per aprimar els dèficits i deutes, però el punt de partida arreu de la pell de brau és notòriament desigual en el pes dels funcionaris. A l'hora de calibrar nòmines del sector públic en cada economia, Extremadura destaca perquè més del 40,5% dels seus salaris són pagats per l'erari públic de l'administració, quan a Catalunya són el 12,9%.
La taula comparativa que situa Extremadura com a líder en funcionaris i sous públics és la constatació que recull l'estudi Les diferències regionals del sector públic espanyol, elaborat per la Fundació BBVA i l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (IVIE) sota la coordinació del professor Francisco Pérez García. L'anàlisi mesura les remuneracions, que engloben la suma de sous (en efectiu o en espècie) i cotitzacions socials a càrrec de cada autonomia, com a termòmetre del percentatge de llocs de treball que dóna el sector públic a cada lloc del 2000 al 2008. En el rànquing, Catalunya surt com la més prima en sous públics, perquè el seu 13% és quasi la tercera part del 31,7% de Castella-la Manxa, del 29,4% de Castella i Lleó i del 29% d'Andalusia.
L'estudi de la Fundació BBVA sorprèn situant les Canàries, una comunitat amb l'economia abocada al turisme, en el cinquè lloc estatal en pes de sous públics (27,2%). Per sota de la mitjana estatal (21%) apareixen les Illes Balears (19,9%), el País Valencià (19,8%) i també Madrid (17,5%).
A la vista del desequilibri, els autors de l'estudi alerten que un major pes del sector públic no equival sempre a una millor prestació de serveis públics, com la sanitat o l'educació. “Tenir un pes públic al PIB menor no significa que els serveis públics es prestin pitjor perquè, per exemple, hi ha comunitats com Euskadi o Catalunya amb molts professors vinculats a l'escola concertada”, avisa Francisco Pérez García, coordinador de l'estudi i director d'investigació de l'Ivie.
Amb el 40% de sous pagats per arques públiques, Extremadura se situa com l'extrem del pes del sector públic fins i tot per sobre de França, el paradigma del mastodòntic aparell estatal. Si s'atén al pes del sector públic en el PIB, a França és del 56% i a la comunitat extremenya arriba al 68,6%. La mitjana en estats no tan centralistes no arriba al 50%, del 47,5% d'Alemanya al 42,2% d'Itàlia passant pel 45,8% de l'Estat espanyol.
En el rànquing del pes públic en l'activitat, Catalunya apareix de nou a la cua amb només el 37,1%. Només és més baix (27%) a Madrid, definit per la presidenta, Esperanza Aguirre, com a territori “business friendly”. A Castella-la Manxa arriba al 55%, al nivell francès.

LA XIFRA

68,6
per cent és el pes del sector públic en el PIB extremeny, per sobre d'un estat centralista com França (56%).

700 euros de diferència en sanitat

El desequilibri territorial en les comunitats té un apartat notable en la despesa pública per habitant en la sanitat, amb diferències que arriben als 700 euros. Els extrems els delimiten Navarra (finançada pel sistema foral), que dedica 1.704 euros per càpita a una partida sanitària que només rep 1.061 euros per càpita a la comunitat de Madrid. En el rang baix se situa Catalunya, amb 1.196 euros, per sobre del País Valencià (1.188 euros) i de Balears (1.131 euros).
Menys sensibles són les desigualtats en finançament per càpita en l'educació, tot i que ronden els 500 euros. Entre els anys 2000 i 2008, Navarra apareix de nou com la comunitat líder, amb 1.359 euros per càpita, i Madrid és l'última de la cua, amb 881 euros per càpita. A Catalunya cada habitant rep 977 euros, més que al País Valencià (921 euros) i menys que a les Balears (1.078 euros). L'estudi del BBVA es fixa als anys de l'expansió i el primer de crisi.




Irene Rigau i Botín


Carlos Jiménez Villarejo

Aparentment, sembla que no tinguin res en comú. Doncs sí i molt. Ana Patricia Botín presideix una Fundació anomenada "Empieza por educar" (ExE) de la qual són patrons, entre d'altres, la Fundació Marcelino Botín, la Fundació Ramón Areces, la Fundació La Caixa, Uría i Menendez i Deloitte . Els fins d'aquesta Fundació són, entre altres, la de promoure "iniciatives orientades per afavorir la igualtat d'oportunitats entre nens i nenes", "eliminar les desigualtats educatives" i "donar suport al professorat que treballa amb alumnes amb dificultats d'aprenentatge i socialment amb risc d'exclusió ". Per assolir aquests lloables finalitats tenen, entre els seus patrons, a les següents significades persones del món empresarial:

-          Sol Daurella. La seva activitat principal és la gestió del negoci familiar de les concessions de Coca-Cola a la Península Ibèrica, Islàndia i alguns països d'Àfrica. És Vice President i Consellera Delegada de Cobega, SA i consellera de concessions de Coca-Cola participades pel grup familiar: Casbega, Norbega, refrigeració, Vifilfell i The Equatorial Bottling Company. És consellera independent del Banc de Sabadell, Ebro Foods i Acciona.

-          Olaf Díaz-Pintado. En l'actualitat és director general de Goldman Sachs a Espanya i responsable de la seva divisió de Banca d'Inversió per a Espanya i Portugal. Ha ocupat diferents àrees de responsabilitat internacional en Goldman Sachs des de la seva incorporació a la signatura a l'any 1999. Per si algú no ho recorda, Golmam Sachs és una de les principals responsables de la crisi de Wall Street el 2008.

-          Felip Morenés.Desde Juny de 2008 treballa a l'oficina d'UBS a Londres, en l'àrea de Banca d'Inversió. Banc que ha estat sotmès a un procés penal als EUA per un gravíssim frau fiscal.

-          Francesc Santacana. Ha estat director del Servei d'Estudis Econòmics del Centre d'Estudis i assessorament metal · lúrgic. Forma part de nombrosos patronats i institucions com la Fundació Cercle d'Economia (és el secretari), el Centre Iberoamericà de Desenvolupament Estratègic Urbà (CIDEU, del qual va ser el seu secretari general i fundador), el Consorci Hospitalari de Catalunya. (Article al blog del Col·legi d'Economistes "Dependents o emprenedors")

-          Carlos Trascasa. És director de McKinsey & Company i co-lidera la pràctica de Serveis Financers a Europa. Amb més de 25 anys d'experiència acumulada en Serveis Financers, ha treballat per a les grans institucions financeres dels 5 continents.

Doncs bé, el Departament d'Ensenyament de la Generalitat que dirigeix ​​Irene Rigau, del Govern de CiU, tot i el dèficit econòmic i els greus problemes que pateix el nostre sistema escolar i educatiu, acaba de trobar una via de solució a aquests problemes. Que, per descomptat, no consisteix a millorar i incrementar als professionals públics de l'ensenyament. Tot el contrari. Paral·lelament al procés privatitzador de la sanitat pública, ha recorregut a aquesta Fundació per a l'assoliment dels objectius descrits, com si el sistema públic manqués de professionals capaços de aconseguir-los.

Per això, han acordat desenvolupar el Programa “Escola per l'Èxit” (ExE) en un nombre limitat de centres d'ESO. Amb aquesta finalitat, la participació de la Fundació consistirà a dotar a aquests centres "d'un recurs addicional, consistent en dos professionals a temps complet durant dos cursos per donar suport a l'equip docent" com "complement de l'atenció educativa als alumnes". Com a conseqüència d'aquest projecte, "cada centre participarà en el programa ExE, elaborant un pla de treball conjuntament amb la Fundació, per ajustar el programa a les necessitats i context específic del centre" per tal de concretar les matèries, nivells i grups en els que es durà a terme "la intervenció "(¿).

Consultades expertes en pedagogia, entenen que el Programa que va aplicar per la Sra Rigau en els centres escolars ignora que els alumnes d'ESO el que necessiten són mestres i pedagogs ben formats en docència, amb la finalitat d'educar per a ser persones, no per l'èxit, sobretot concebut per una Fundació creada des del poder econòmic i regida per empresaris absolutament aliens a la funció educadora. En tot cas, diuen les expertes, els alumnes amb retard escolar han de ser ajudats per mestres de suport, pedagogs terapeutes i psicòlegs educatius, especialistes dels que ja disposa el sistema, sense que sigui necessari acudir al Grup Botín per trobar-los.

La decisió de la Sra Rigau, a més de menysprear el sistema públic d'ensenyament i els seus recursos, és profundament injust amb la comunitat escolar i afavoreix obertament, com està passant en altres àmbits, la penetració dels interessos privats en l'esfera pública.

Carlos Jiménez Villarejo


Temes relacionats

  1. CCOO demana que la Secretària General del Departament d'Ensenyament ofereixi als representants del professorat i als centres una informació clara i completa de què és aquest programa, si és cert que s'han seleccionat alguns centres per al seu desenvolupament, qui ha pres aquestes decisions, per quines tasques i activitats en els centres, com es plantegen regular la seva activitat i qui ha triat i per quin procediment a la Fundació esmentada (+)
  2. Primer es retallen els serveis públics, i a continuació es volen tapar forats amb convenis amb Fundacions
  3. TOT sobre la Fundació, els convenis a Madrid i a Catalunya...

Sobre la Fundació "Empieza por educar"

  •  Web amb molta informació alternativa sobre la Fundació


  • Començar a caminar la Fundació aquí...





Ana Botín crea una fundación para realzar la figura del maestro (febrer 2011)





  • Enllaços ExE






  • Arriba a CATALUNYA:


El Centre de Formació de Persones Adultes Manuel Sacristán de CCOO celebra el seu vintè aniversari


Amb un acte on serà present la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau

El Centre de Formació de Persones Adultes Manuel Sacristán de CCOO celebra el seu vintè aniversari


Aquest curs es celebra el XXè aniversari del Centre de Formació de Persones Adultes Manuel Sacristán. Per celebrar aquesta efemèride tindrà lloc un acte públic que comptarà amb l’assistència de la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau. L’acte es realitzarà el dimecres 30 de novembre, a partir de les 18.30 hores, a la sala d’actes de la seu del sindicat, on parlaran la consellera i el secretari general de CCOO de Catalunya, Joan Carles Gallego. Prèviament, a les 18 hores, la consellera haurà visitat les instal•lacions del centre.

Aquest projecte es va iniciar l'any 1991 per donar resposta a les necessitats formatives de delegats i delegades sindicals fruit d'un acord de col•laboració entre el Departament de Benestar Social i Família i les Comissions Obreres de Catalunya.

Aquell primer conveni s'ha modificat en dues ocasions per adaptar-lo a les noves demandes formatives dels treballadors i treballadors. Al llarg d'aquests anys s'han incorporat estudis de TICs, d'idiomes, de preparació de proves d'accés a cicles formatius, etc. Darrerament ha passat a dependre del Departament d'Ensenyament però ha mantingut sempre el seu caràcter experimental i la seva voluntat d'oferir un ensenyament de qualitat als més de 7.000 alumnes que han estudiat a les seves aules.

Ens els últims temps es treballa per lligar la formació bàsica i la formació per l'ocupació en un servei d'orientació i de formació global.

Per fer possibles aquests nous objectius s'està treballant en l'elaboració d'un nou conveni de col•laboració entre el Departament d'Ensenyament i CCOO

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 29 de novembre de 2011

Agenda:
Dia: Dimecres, 30 de novembre de 2011
Hora: 18 (visita al centre), 18.30 (acte)
Lloc: CCOO, Via Laietana, 16. Sala d’actes. Barcelona

Més informació

XERRADA PROFESSORAT INTERI I SUBSTITUT

Inscripcions a la xerrada (+)


TEMES A TRACTAR:


  • Borsa de treball i nomenaments telemàtics 
  • Quin serà el procediment per les oposicions a partir de  2012
  • Com afecten  les retallades al professorat  
  • Torn obert
  • Localitat
    Data i hora
    Lloc
    ---
    ----
    ---
    ---
    ---
    ---















    VIC
    Dijous 19 de gener, 18 hores
    Local de CCOO,  de Vic Plaça Lluís Companys 3. 
    MANRESA
    Dimarts 24 de gener, 18 hores
    local de CCOO
    Pg. Pere III, 60-62 4t; 08240 Manresa Mapa de localització
    ---
    ---
    ---

     

Per uns pressupostos solidaris. NO a les retallades socials i salarials

Per uns pressupostos solidaris 
Defensem els serveis públics de qualitat 
NO a les retallades socials i salarials!

Versió PDF (+)


Declaracions de Montse Ros, secretària general de la Federació d'Ensenyament de CCOO



Manca d’ètica democràtica i un engany a la ciutadania

  • CCOO volem mostrar la nostra indignació i  rebuig davant la bateria de mesures presentades pel president de la Generalitat, Artur Mas, sense haver-les situat en cap moment en el marc del debat electoral.

  • Per a CCOO aquest actuació representa una manca d’ètica democràtica i un engany a la ciutadania que ha votat amb total desconeixement de les intencions del Govern de Catalunya i de la força política que el dirigeix.

  • CCOO li volem recordar al President Mas que qualsevol mesura que pugui modificar les condicions laborals dels treballadors s’ha de negociar en l’àmbit corresponent,  tant si són treballadors públics com privats. A més, volem recordar-li també que des de l’any 2007 els treballadors i treballadores públics han tingut fortes afectacions negatives amb retallades i congelacions de salaris, sense que aquestes mesures hagin tingut cap resultat positiu en la reactivació de l’economia ni en la creació d’ocupació.

Mesures inútils, injustes i desequilibrades en favor d’uns quants

Culpabilitzant als treballadors i treballadores, culpabilitzant els serveis públics

CCOO tampoc no podem consentir la demonització dels treballadors i treballadores públics, que estan patint injustament en la seva pròpia pell les retallades salarials i la destrucció d’ocupació pública a les Administracions. CCOO volem desmentir amb arguments i dades els tòpics que interessadament difonen.

  
CCOO mantenim que hi ha possibilitats reals de sortir de la crisi i millorar l’educació

CCOO creiem que la sortida de la crisi no pot fer-se a costa dels drets socials, laborals i salarials dels treballadors i treballadores, ni dels serveis públics que garantitzen la dignitat, la igualtat d’oportunitats i la justícia al conjunt de la ciutadania.

CCOO afirmem que la sortida de la crisi no pot costar-nos la qualitat de l’educació pública, ni l’existència d’un sistema nacional de salut eficient ni la fractura social ni l’exclusió de les persones més febles del nostre entramat social.

CCOO reclamem al Govern de la Generalitat que activi immediatament la seva capacitat de caràcter fiscal, aplicant i recuperant impostos com el de patrimoni o el de successions i lluitant contra el frau fiscal,  per garantir recursos públics suficients i imprescindibles per desenvolupar les polítiques públiques necessàries per mantenir el nostre estat del benestar. 

CCOO de Catalunya instem al President Mas a obrir un espai de concertació social amb empresaris i sindicats per negociar mesures urgents que impulsin la reactivació econòmica a Catalunya i en conseqüència es comencin a crear llocs de treball frenant la sagnia de la pèrdua constant d’ocupació.

Per això:

  •     CCOO ens mobilitzem contra les retallades de drets laborals i socials,  contra les retallades salarials que el Govern pretén  imposar de nou.
  •          CCOO exigim la reforma del sistema financer i del sistema fiscal per fer fluir el crèdit a les empreses i a les famílies
  •         CCOO considerem imprescindible fer aflorar el diner negre que segons l’Associació d’Inspectors Gestha podria fer recaptar 38.000M€ addicionals a les arques públiques.
  •          CCOO urgim a recuperar l’impost de patrimoni, ja que la seva eliminació va suposar la pèrdua de 1800M€ de recaptació l’any 2009 a Espanya.
  •          CCOO reclamem la preservació i la millora dels serveis públics, com a garantia del nivell de vida i d’educació del conjunt dels treballadors i treballadores
  •     CCOO reivindiquem més educació i formació, al llarg de la vida, per a millorar l’ocupabilitat de la població i la competitivitat de les empreses.
  •      CCOO defensem que la despesa en educació, en investigació i innovació és una inversió que proporciona més riquesa a la societat.




Des de l’any 2007 els treballadors i treballadores públics han tingut fortes afectacions negatives amb retallades i congelacions de salaris, sense que aquestes mesures hagin tingut cap resultat positiu en la reactivació de l’economia ni en la creació d’ocupació.

La reforma laboral, les congelacions i rebaixes de sous i pensions, les retallades de serveis públics han estat inútils per millorar la situació de la nostra economia i han comportat més atur i precarietat laboral, menys consum i l’augment de l’escletxa entre rics i pobres.

El nou govern té el repte de equilibrar els costos de la crisi que fins ara han caigut excessivament sobre les esquenes de les classes populars. Per això, creiem que la primera mesura que necessita el nostre país és una reforma fiscal que equipari els impostos de les rendes del capital amb els de les del treball, que faci pagar més als que més tenen i persegueixi el frau i l’evasió fiscal. Aquesta reforma permetria obtenir més recursos per fer polítiques públiques que estimulin l’economia i faria guanyar credibilitat als polítics davant la ciutadania.






ccoo no som retallables