Per recuperar els drets dels treballadors i les treballadores de l'Educació      Vine i lluita amb nosaltres!

12 de febrer de 2013

La LOMCE o "El colós en flames". Article del Diari de Girona del 12.02.2013


LA LOMCE O “EL COLOSO EN LLAMAS”

És possible que el gènere catastròfic no sigui cinema de primera divisió. Sol tenir, llevat d'honroses excepcions, guions molt lamentables i, per contra, extraordinaris efectes especials. No obstant això, són pel·lícules més que entretingudes i abasten les desgràcies més diverses: des de catàstrofes naturals de tota mena, virus assassins, animals que es tornen bojos, asteroides que amenacen la terra, incendis, avaries, xocs ... Gairebé res no es resisteix a les nostres ganes d'acció. Si hagués de quedar-me amb una d’aquestes pel·lis –que, per cert, m’encanten– sens dubte m’hauria de remuntar a l’any 1974: El coloso en llamas (Towering Inferno). L’argument ja el coneixeu sobradament. I el final especialment reflexiu, la conversa entre el cap de bombers (Steve McQueen) i l’arquitecte del gratacels (Paul Newman) on el primer diu al segon: “Encara hi ha hagut sort. Els morts no arriben a dos-cents. Un dia d’aquests en moriran deu mil en una d’aquestes rateres. I jo seguiré empassant-me fum i traient cadàvers fins que algú ens consulti per construir-los...”. Nos us podeu imaginar el munt de vegades que he fet servir en les meves xerrades en els centres de treball aquest símil per referir-me a la tossuderia dels diferents governs de l’Estat en els darrers quaranta anys, independentment del seu color polític, d’anar redactant i imposant lleis educatives, la majoria de vegades “cuinades” en despatxos, sense comptar en absolut amb els primer actors que teòricament les han de dur a bon port i fer-les, en definitiva, efectives: els i les professionals de l’educació.

En aquest país l’educació no ha estat considerada mai un tema d’estat. Mai no hi ha hagut un autèntic pacte educatiu amb prou seriositat i sostenibilitat en el temps. L’educació ha estat i és un tema de partits polítics. I cada vegada que mana l’un o mana l’altre es fa un redactat diferent, ja sigui nou o ja sigui amb les variacions que el color de torn cregui convenients. I sempre, sempre, sense comptar amb els mestres i professors, en definitiva els autèntics entesos sobre la matèria, que de manera sistemàtica fem de convidats de pedra o d’actors sense frase en una obra no pensada mai amb nosaltres ni per a nosaltres. I coincideixo totalment amb l’exdirector general de la UNESCO, Federico Mayor Zaragoza, quan diu que l’educació, la salut i la ciència haurien de quedar fora dels partits polítics, que no es pot acceptar que siguin de dretes o d’esquerres i que la geometria política no hi hauria de caber en aquests temes.... I, malgrat això, quan de tant en tant apareixen en premsa els resultats dels informes PISA, els estudis de la Fundació Bofill o els mateixos resultats de les diferents proves avaluatives del Departament, aquests mateixos polítics, en un acte sublim de cinisme i d’hipocresia, es porten les mans al cap, prometen corregir les errades del “sistema” i, fins i tot, s’atreveixen a qüestionar la mateixa praxi docent. Incomprensible, pervers i malvat tot plegat.

I des de la política no s’aprèn, o no es vol aprendre, o no hi ha cap interès a aprendre que això és així. Ens equivoquem una vegada i una altra. Això em recorda l’Odissea i el mite de Sísif, que va ser obligat a complir el seu càstig, que consistia a empènyer una pedra enorme costa amunt per una vessant costeruda, però abans que arribés al cim del turó la pedra sempre rodava cap avall, i Sísif havia de començar de nou des del principi, una vegada i una altra. I per a mostra un botó. La LOMCE  (Ley Orgánica para la Mejora de la Calidad Educativa) del ministre Wert serà la 13a reforma del sistema educatiu espanyol.

I estem exactament en les mateixes. En el darrer esborrany d’avantprojecte veiem que es torna a redactar una llei que atenta, claríssimament, contra la professionalitat dels i les mestres. S’aprova una llei sense acord unànime i ve imposada des d’una majoria absoluta al parlament. No és bo per a cap país que lleis de tanta importància s’aprovin sense consens, sense negociació, sense participació i aplicant el rodet una vegada i una altra. Des de CCOO tenim clar que la LOMCE significa una involució clara del model educatiu, un canvi en la direcció equivocada, una reducció encoberta de l’autonomia curricular dels centres educatius i del professorat fins pràcticament eliminar-la i és plena de nombroses ambigüitats, errades tècniques, falta de realisme i fins i tot defectes formals. Estableix aspectes que són un retrocés sobre allò aconseguit: la segregació escolar, la religió com a assignatura... La LOMCE rescata la centralització de les competències educatives i encén el foc innecessàriament en tot allò que fa referència al debat lingüístic. No cal dir que durant la seva tramitació impulsada pel ministre d’Educació José Ignacio Wert està provocant una gran quantitat de manifestacions en contra a tot el país. Aquestes són encapçalades per estudiants, mestres i grups socials sensibles a la nova classificació que fa la llei de les assignatures de les llengües cooficials en passar d’"assignatures troncals" a "assignatures d'especialització opcionals", innecessàries per a l'homologació dels estudis a Espanya . I no se’ns escapa que, a banda del tema de la llengua i dels aspectes competencials, molts dels articles continguts en aquesta llei tenen la connivència del govern de Catalunya. Govern a qui demanem que no li passi per alt un punt a tenir molt en compte, un aspecte –jo diria de vital importància– que possiblement Madrid amaga de manera premeditada: la LOMCE pretén facilitar que en 2015 la inversió educativa baixi al 3,9 % del PIB, la mateixa xifra de fa 25 anys!!! Sí, sí, repeteixo: de fa 25 anys!!!! Toma castaña... (#wertguenza)

David Pérez
Sindicat d’Educació de CCOO Comarques de Girona