20 de maig de 2013

Ha mort la companya Josefina Pujol


CCOO de Catalunya lamenta profundament la mort de la companya Josefina Pujol a causa d'una greu i llarga malaltia. La Josefina va ser secretària general de la Federació d'Ensenyament de CCOO de Catalunya i Coordinadora de l'ârea pública entre d'altres càrrecs de responsabilitat.

La sala de vetlla s'obrirà dimarts, dia 21, a les 18 hores al Tanatori de Collserola i restarà oberta fins les 22 hores i el dimecres, dia 22, de 9 a 16 hores. El comiat tindrà lloc el dimecres 22 de maig a les 16 hores en el mateix Tanatori.

La Josefina Pujol va iniciar el seu recorregut sindical a la dècada dels 80 com a delegada de personal laboral del col·lectiu d’especialistes d’educació especial.

Amb en Joan Carles Gallego, actual Secretari General de la CONC, al capdavant de la Federació d’Ensenyament van constituir la Secretaria del Personal Laboral dins la Federació d’Ensenyament de CCOO de la qual en va ser la responsable.

Va ser al capdavant de l’Acció Sindical de la Federació d’Ensenyament durant el segon mandat d’en Joan Carles Gallego.

El 8è Congrés de la Federació de l’any 2000 la va escollir Secretària General de la Federació, càrrec que va desenvolupar fins el 2007.

Posteriorment va entomar la responsabilitat de la Coordinació de l’Àrea Pública.

El seu mandat al capdavant de la Federació va coincidir amb el primer Govern Tripartit de Catalunya amb el que es va negociar el Pacte Nacional per l’Educació de Catalunya del que va ser una gran defensora.

Destacada sindicalista, persona honesta i lluitadora pels drets fonamentals de les persones, es va significar sempre pel seu caràcter afable i alhora incansable en la recerca i millora de les condicions laborals dels treballadors i les treballadores que integren el món educatiu.




------------

Estenc la mà i no hi ets.
Però el misteri d’aquesta teva absència se’m revela
més dòcilment i tot del que pensava.
No tornaràs mai més, però en les coses
i en mi mateix hi hauràs deixat l’empremta
de la vida que visc, no solitari
sinó amb el món i tu per companyia,
ple de tu fins i tot quan no et recordo,
i amb la mirada clara dels qui estimen
sense esperar cap llei de recompensa.
M. Martí i Pol