Per recuperar els drets dels treballadors i les treballadores de l'Educació      Vine i lluita amb nosaltres!

7 de desembre de 2013

Guia per entendre -i combatre- la LOMCE

Guia per entendre -i combatre- la LOMCE,
per Xavier Riu 



A la nostra societat bufen vents de contrareforma. La mal anomenada –perquè no planteja quasi res que tingui a veure amb aquest títol– Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat de l’Educació (LOMCE) n’és un dels exemples més clars. Aquí teniu una breu guia de 5 punts per començar a entendre l’abast d’aquesta contrareforma i reforçar-ne la denúncia:

1. Es trenca el caràcter universal i integrador de l’educació.

Hi ha molt consens sobre la importància d’aprendre a conviure amb la diversitat a les aules, però el Projecte de Llei s’ho carrega i preveu que l’alumnat es separi per raons diverses: en funció de la religió dels seus pares, de nou avaluable; es legalitzen –perquè no perdin el concert!– els centres que separen els nens i les nenes; es promou la separació per nivells molt abans d’acabar l’ensenyament obligatori; en comunitats com la nostra, es promou que es separin per la llengua vehicular dels pares, acabant amb l’èxit de la immersió; i es reforça l’estructura dual ja existent entre els centres concertats i la pública, ara subsidiària.

2. Dilueix el seu funcionament democràtic i participatiu.

Es buiden de competències els Consells Escolars, que funcionen des dels anys 80, que passarien a ser tan sols consultius. També es redueixen les dels Claustres. I tot es centralitza en la figura d’unes noves direccions –enteses més com a gestors totpoderosos que com a líders d’un equip pedagògic– que passen a ser elegides bàsicament per la mateixa Administració. I disminueix també el paper dels ajuntaments que, entre altres competències, perdrien la de col·laborar en la planificació de l’oferta pública i la de tenir representants als Consells Escolars de tots els centres finançats amb fons públics, també els privats concertats.

3. Centralisme versus autonomia de centre: de la cooperació a la competitivitat.

El Projecte de Llei preveu una important recentralització de les competències educatives, amb una concepció unitarista del que s’ha d’aprendre, igual a tot arreu. I es preveuen proves externes unificadores (vàries revàlides) no per avaluar el sistema, sinó per passar cada alumne al nivell següent. Tota una cursa d’obstacles per anar seleccionant i sense compensar les desigualtats. Amb l’agreujant que es publicarien rànquings de centres per forçar la competència. Fins i tot tindrien més recursos els que tenen millors condicions, no els que més ho necessiten.

4. Devaluació d’algunes àrees i etapes educatives.

La LOMCE desprèn una concepció academicista i antiga de l’educació, on el “0-3” torna a ser més assistencial que educatiu. I es devaluen totalment matèries com la Música i la Plàstica, que tornen a ser opcionals. I es recupera una FP devaluada, pensada per als qui no poden seguir la via més acadèmica.

5. Un atac descarat al català i a la normalització lingüística.

Un exemple contundent de tot plegat és l’atac a la immersió lingüística. Es carrega el que ha estat un èxit educatiu i social indiscutible, que assoleix uns resultats acadèmics equilibrats i, en una situació ben difícil, ha afavorit la cohesió social i evitat la ruptura en comunitats lingüístiques.

La coneguda com a Llei Wert desdibuixa el dret constitucional a l’educació i ho redueix a la prestació d’un servei més. I ens recorda en alguns aspectes la situació de l’educació dels últims anys del franquisme. Però no ens hi resignem. Hem de guanyar la batalla de les idees i ampliar el consens per fer impossible la seva aplicació!