Per recuperar els drets dels treballadors i les treballadores de l'Educació      Vine i lluita amb nosaltres!

28 d’octubre de 2014

TREBALLAR A L'ESCOLA CONCERTADA. Article d'opinió de CCOO Educació al Diari de Girona (Suplement Aula) del dimarts, 28 d'octubre de 2014



https://drive.google.com/file/d/0B4FxruDWqNiFdVJTWWJ1UmJaYms/view?usp=sharing

TREBALLAR A L’ESCOLA CONCERTADA

L’altre dia, fent-la petar a la botigueta del poble, la meva veïna es va sorprendre que jo, treballalladora d’una escola concertada, pugui ser acomiadada perquè no sóc funcionària, però que pateixi les retallades tal com si ho fos. Vaig aclarir que les retallades són igualment injustes per a tothom i que, a hores d’ara i a cop de decret del Departament d’Ensenyament, ni funcionaris ni interins o substituts gaudeixen de “seguretats” a l’ensenyament públic. Li vaig dir que tots els qui ens dediquem a l’educació veiem recular els nostres drets i les nostres condicions laborals fins a extrems intolerables. Després d’aquest comentari previ, la vaig posar al dia del que significa treballar a l’escola concertada, perquè per a ella, i potser per a bona part de la gent, aquesta realitat no és prou coneguda.

En primer lloc, li vaig explicar que, tot i que els nostres sous surten del concert amb la Generalitat, qui gestiona i qui ens paga és l’entitat -laica o religiosa- que ens ha contractat, amb la qual tenim una relació que s’ha de regir pel nostre conveni específic. I aquí, l’últim conveni ens ha rematat. CCOO no el va signar, a diferència dels altres sindicats, perquè sense cap contrapartida, perdíem dos drets laborals importantíssims: el premi de fidelitat per als docents i el fet de regir-nos per unes taules salarials negociades. És a dir: va quedar “en suspensió” el premi econòmic a què teníem dret a partir dels 55 anys i amb 15 anys de servei al centre i, pel que fa als sous, ens hem d’empassar les retallades perquè els nostres salaris han quedat vinculats als pressupostos de la Generalitat.

Li vaig confessar que sovint la mateixa Administració em fa sentir “profe de segona divisió”: ens valoren molt menys punts per any treballat, fem més hores que els professors de la pública (a secundària), hem de seguir lluitant perquè se’ns pagui la feina de tutoria o cobrem més tard la correcció de les proves d’avaluació de competències bàsiques que el Departament ens adjudica. Tanmateix, això és poca cosa davant de la indefensió que sentim últimament amb la supressió d’unitats de concert per part del Departament. Per a molts de nosaltres comporta una reducció de jornada laboral o directament l’acomiadament. El cas més dramàtic es va donar el novembre de 2013 quan, ja ben iniciat el curs, el Departament d’Ensenyament va suprimir unitats de concert amb efecte retroactiu des de setembre. Si sumem a aquesta mesura les més de 50 unitats suprimides el mes de juliol anterior, podrem fer-nos una idea de la indefensió de què parlava. CCOO va fer públic un manifest contra la retirada de concerts i a favor de la planificació educativa, i va recollir 2000 suports en signatures de docents, personal no docent, famílies i equips directius que s’hi adherien. Les signatures van ser lliurades al Departament d’Ensenyament i a la Comissió d’Ensenyament i Universitats del Parlament de Catalunya. Potser tota aquesta acció ha col·laborat a fer que aquest curs les unitats suprimides hagin estat moltes menys.

La meva veïna va quedar encara més convençuda de la pressió que suportem els treballadors i treballadores de l’escola concertada quan vaig afegir que, com que les nostres empreses volen oferir un fet diferencial que els asseguri el futur, se’ns imposa un esforç gairebé frenètic per complir les exigències ISO d’escola de qualitat i d’excel.lència, les d’escola multilingüe, les de projectes innovadors i les d’una formació que excedeix molt per sobre les hores estipulades al conveni.

Finalment, vaig exposar-li l’única sortida viable i de futur per la qual lluitem des de CCOO: una planificació educativa coherent que garanteixi una educació de qualitat per a tothom i una estabilitat per als centres, per als treballadors i per a les famílies. El curs passat, CCOO es va mobilitzar per reclamar aquesta planificació educativa organitzant actes de debat i de reflexió amb la Generalitat, les titularitats i els agents del món educatiu. Li vaig explicar que el Departament d’Ensenyament ha eliminat els contractes programa de 27 centres concertats de Catalunya, quan s’ha demostrat que és una bona opció per solucionar les necessitats educatives del territori, per a la cohesió social i per a l’atenció i l’acolliment de l‘alumnat més desfavorit. Caldria, li vaig dir, recuperar aquell esperit global de col·laboració i de control conjunt per donar resposta a les necessitats educatives que se’ns plantegen.

Evidentment, vaig dir, aquesta aposta de CCOO topa fontalment amb la concessió de concerts a centres que segreguen per gènere, ja que això suposa saltar-se una decisió contrària del Tribunal Suprem. A més, la LOMCE permetrà que aquest tipus de centres recuperin les subvencions que el Tribunal Suprem va deixat clar que no han de rebre.

Acabada la conversa, vaig enfilar el carrer de casa, satisfeta d’haver parlat, pensant que cal que es visualitzi més la realitat del nostre col·lectiu de treballadors i treballadores que fa una tasca de servei digna, entregada i efectiva a tot el territori.

Marga Cuéllar
CCOO EDUCACIÓ GIRONA