Per recuperar els drets dels treballadors i les treballadores de l'Educació      Vine i lluita amb nosaltres!

14 de gener de 2015

Secundària i batxillerat: el decret d'Especialitats és una eina més de precariztzació docent

CCOO denuncia que el nou Reial decret d'Especialitats és una eina més de precarització docent

CCOO critica les conseqüències en les condicions laborals i la qualitat de l'ensenyament:




  • La denominada "compactació del Batxillerat", que , en eliminar assignatures de modalitat i optatives, implica un "estalvi" de més de 2.534 professors.
  • L' "especialització curricular", promou que les modalitats de Batxillerat es concentrin en determinats centres, fet que suposa una retallada de gairebé 173 milions d'euros més.


El nou esborrany que estableix les matèries que pot impartir el professorat de Secundària manté situacions incongruents, no elimina la discrecionalitat en la selecció de "experts bilingües" i cronifica el tractament discriminatori que algunes comunitats donen al personal interí.


Coincidint amb la finalització del termini d'informació pública al qual el Ministeri d'Educació ha sotmès el segon esborrany del Reial Decret d'Especialitats de Secundària, CCOO denuncia que el nou text és una concreció més de la Llei Wert i de tot el seu corpus regressiu i adverteix que, un cop finalitzades les eleccions autonòmica de maig, el Ministeri pot tornar a introduir modificacions en la redacció per recuperar el contingut de la primera versió.

El ministre José Ignacio Wert, conegut per la seva intransigència, es va veure forçat a retirar el primer esborrany presentat al mes de novembre davant el rebuig total que va generar en la comunitat educativa. El text promovia la desregulació de la professió docent i incloïa situacions tan rocambolesques com la possibilitat que un professor de Filosofia es veiés obligat a impartir Activitat Empresarial. Tot i que el nou document presenta modificacions substancials respecte a l'anterior, aquest segueix contenint supòsits paradoxals, com que el professorat de Grec pugui impartir també Llatí, però que el de Llatí no pugui impartir Grec.

A més, el Ministeri no ha donat resposta als problemes existents. Entre ells, ha deixat passar l'oportunitat de solucionar amb caràcter bàsic el tractament discriminatori que algunes comunitats autònomes estan donant al personal interí pel que fa a la titulació i l'experiència necessària per a impartir determinades especialitats. Així mateix, CCOO critica que, davant l'escassetat de professorat per cobrir places bilingües o plurilingües, es mantingui la possibilitat que les comunitats autònomes puguin contractar discrecionalment a "experts bilingües" que substitueixin a personal funcionari de carrera sense respectar els criteris d'igualtat, mèrit i capacitat.

El Reial Decret d'Especialitats, així com el que fixa els continguts del currículum de l'ESO i el Batxillerat, publicat recentment, són eines fonamentals per portar a la pràctica la LOMCE, després de la qual subjau una completa reconversió del sector de l'ensenyament públic amb fins economicistes. L'increment d'hores lectives, l'augment de la ràtio d'alumnat per grup, la destrucció d'ocupació i, principalment, la limitació de la taxa de reposició són mesures amb què Wert ha articulat la seva estratègia de precarització de la plantilla docent sense importar-li les greus conseqüències en el deteriorament de la qualitat de l'educació.

CCOO recorda que les polítiques de retallada estan recollides en la Memòria d'Impacte Econòmic de la LOMCE i a través de la seva execució el Ministeri quadrarà els comptes de l'aplicació de la Llei. Ens referim, principalment, a la denominada "compactació del Batxillerat", que , en eliminar assignatures de modalitat i optatives, implica un "estalvi" de més de 2.534 professors; i la "especialització curricular", que promou que les modalitats de Batxillerat es concentrin en determinats centres, fet que suposa una retallada de gairebé 173 milions d'euros.

Altres mesures de precarització recollides en la Memòria d'Impacte Econòmic de la LOMCE que poden trobar acomodament en el futur Reial decret, són:


  • L'adscripció forçosa, que implica l'ordenació dels cossos docents per part de les administracions, estructurant segons les especialitats i segons les necessitats de l'ordenació acadèmica dels nivells educatius en què realitzin les seves funcions.
  • La nova configuració d'assignatures sobre les necessitats de professorat, que podrà resoldre mitjançant ajustos en l'assignació dels horaris del professorat.
  • La reducció i reconversió de plantilles amb ocupació temporal utilitzant les jubilacions per "mitigar l'excés de recursos d'alguna especialitat" determinada en existir menor càrrega horària per a aquestes assignatures.
  • L'establiment de condicions i requisits perquè el professorat exerceixi funcions en una etapa o ensenyament diferents dels assignats al seu cos amb caràcter general, per tal de reordenar efectius i tenir plantilles més versàtils.
  • La potenciació de la precarietat laboral a través de la jornada laboral: itinerant, compartida, a temps parcial, etc.


D'altra banda, la desaparició de l'atenció a la diversitat i la seva pretesa substitució per uns programes de millora de l'aprenentatge, l'aplicació és una incògnita quant a nombre d'estudiants que els cursaran i de professors que els impartiran, suposarà també una reconversió del professorat que fins ara venia dedicant-se a reforços, desdoblaments, etc.