12 de març de 2015

Què canviaria en l’educació pública i en el nostre futur si fos aprovat el TTIP?

L'aprovació del TTIP implicaria el desmantellament programat dels sistemes públics d'educació i la instauració d'un mercat educatiu global obert a una major privatització.

Silvia Grünig Iribarren

Font: DiariEducació



Des de l’estiu de 2013 les més altes instàncies político-financeres de l’Unió Europea i dels Estats Units gesten l’aprovació del TTIP (sigles en anglès del Tractat transatlàntic de comerç i inversions UE-EUA), amb l’objectiu d’eliminar les barreres al comerç de bens i serveis i protegir els drets dels inversors, concretament de les grans corporacions transnacionals.

Això es realitzarà a través de l’eliminació d’aranzels a la importació, l’harmonització reglamentària i la instauració de mecanismes ISDS (sigles en anglès del Mecanisme de solució de controvèrsies Inversors-Estat), tribunals privats situats fora dels sistemes de justícia estatals i supraestatals, creats amb l’objectiu de resoldre els conflictes d’interessos entre empreses i estats, per exemple, quan les empreses considerin que les lleis relacionades amb els serveis públics de salut, medi ambient o protecció social interfereixen en els seus beneficis presents o futurs.

D’aprovar-se, el tractat sentenciaria el segrest de la sobirania en mans d’empreses transnacionals. Sota el pretext d’estimular el creixement econòmic i amb l’objectiu d’una suposada creació de llocs de treball, el TTIP suposaria la destrucció de la protecció social, dels serveis bàsics, la destrucció del medi ambient i el desviament dels drets legals, jurídics, socials i polítics de la ciutadania a les corporacions.

I què passarà concretament amb l’educació?

Si l’educació fos entesa com un projecte social que forma part del bé comú d’una societat i que no ha d’estar subjecta a les regles de l’economia, de l’especulació o relacionada amb el lucre, el TTIP no hauria de tenir repercussions sobre ella.

Però contràriament, darrera la retòrica apologètica del lliure comerç, l’aprovació del tractat implicaria el desmantellament programat dels sistemes públics d’educació i la instauració d’un mercat educatiu global, obert a una major privatització i en el que resultaria impossible per a qualsevol govern regular l’activitat de les companyies privades. En definitiva, l’educació es veuria relegada als interessos econòmics de les transnacionals que només busquen el seu benefici, tot el contrari del que reclamem des de diverses instàncies socials, com la Campanya No al TTIP: l’indispensable canvi del paradigma economicista de la rendibilitat, la productivitat i la competitivitat al paradigma del post-desenvolupament, de la col·laboració i del sentit comú.

Tots els serveis públics – i en particular l’educació – han de ser protegits de qualsevol tractat comercial. Malgrat que el TTIP tindrà amplies conseqüències sobre la vida de les persones, la seva aprovació s’està realitzant en secret, sense informar correctament a la població dels riscos que aquest canvi produiria. Per aquest motiu hem de fer créixer la campanya contra el TTIP.

Recordem, per acabar, les paraules de la Susan George a les Jornades TTIP: Sobirania segrestada, drets en perill i celebrades a Barcelona el passat mes d’octubre: “Guanyarem aquesta lluita. I per aconseguir la victòria hem d’utilitzar l’estratègia del vampir: si traiem el vampir a la llum, el vampir mor”.

Silvia Grünig Iribarren

Membre de la Plataforma Catalunya No al TTIP, del GRECS – Grup de recerca sobre exclusió i control social de la UB i de l’Asociación de Estudios de Post-Desarrollo La ligne d´horizon-Les amis de François Partant (França)




Temes relacionats:


Sobre el NAFTA (mèxic-EUA):





Sobre el TTIP




Organitzacions contra el TTIP:

Artícles sobre el TTIP: