Per recuperar els drets dels treballadors i les treballadores de l'Educació      Vine i lluita amb nosaltres!

8 d’abril de 2015

Opinió: CCOO s'adapta als temps de canvi

CCOO s'adapta als temps de canvi





El final de l’època d'expansió derivada de la bombolla especulativa que va provocar l’actual situació de greu crisi econòmica amb unes polítiques dels governs que han suposat greus retallades en l’estat del benestar de la ciutadania i l’aparició de cassos de corrupció que es van gestar en les èpoques de bonança econòmica han provocat una greu crisi d’identitat social i un descrèdit del conjunt de les institucions i de la política.

Aquesta crisi de credibilitat afecta a tots els agents polítics i socials que avui en dia, amb raó o sense es veuen interpel·lats quan no impugnats.

Es evident que tota crisi implica també oportunitats de canvi. Avui estem davant d’una oportunitat de canvi democràtic en la que tots ens hem de veure afectats i cridats a participar. En cas contrari la frustració social i ciutadana comportarà conseqüències imprevisibles i potser inclús poc desitjades.

És evident que  el canvi també ens afecta a CCOO com a sindicat. CCOO hem estat, al llarg de la història, moltes vegades una anomalia històrica. Vàrem sortir de la lluita contra la dictadura mitjançant la dedicació i el sacrifici de molta gent, els sindicalistes que van treballar en la clandestinitat i que van forjar el primer sindicat del país. Hem estat una organització atípica on el debat ha estat sempre important, on han conviscut juntes gents diferents però que han forjat un projecte comú. Es evident que el creixement organitzatiu, el ser una organització amb més d’un milió d’afiliats, i milions de votants, amb desenes de milers de delegats sindicals, amb federacions i organitzacions territorials, és quelcom difícil de gestionar. Som una organització que accepta els seus errors, i entre tanta gent també hi ha la que s’equivoca, i el sindicat ha de saber rectificar, i quan cal “triar el gra de la palla”. CCOO és una organització fonamentalment honesta, amb molta gent que dedica el seu esforç sense compensació per a representar a d’altres. La feina i la generositat de la nostra gent moltes vegades no és  recompensada ni agraïda com caldria. Però això són les CCOO, i no volem mantenir-nos en la nostra tasca sinó que volem millorar-la. I en això hem estat i estem fins i tot quan hi ha casos aïllats  gent nostra gent que hagi pogut actuar de forma errònia o inclús dolosa projectant ombres injustes en la imatge de la organització.


Fa uns anys CCOO va protagonitzar un fet  poc conegut i valorat en la historia de les organitzacions polítiques o socials del país. L’any 2008 en el seu VIII Congrés la gent de la Confederació Sindical de CCOO d’Espanya va decidir canviar al seu Secretari General que optava a un tercer mandat. Es a dir el conjunt de la organització, en contra dels desitjos de l’aparell directiu, va provocar un canvi de Direcció i de les seves polítiques. Aquest canvi anava també dirigit contra una forma d’entendre el sindicat i el seu govern. Es tractava de qüestionar una direcció que creia en uns principis propis del “despotisme il·lustrat”, del govern d’uns pocs escollits i que propugnava una professionalització del sindicalisme, que comportava un pas cap a una major burocratització.

Com sol passar moltes vegades, com ha passat amb el fet de la corrupció en el país,  els efectes negatius de fets d’aquella època passada han aparegut ara anys desprès, també en els cassos aïllats que afecten a CCOO.

Des d’aquell Congrés el sindicat ha canviat, en part per pròpia voluntat i en part obligat per les circumstàncies, la crisi i l’increment de l’atur són coses que afecten de ple el sindicat. Tot sabem que els temps de crisi no són bons temps per a fer sindicalisme, que són temps difícils, on hi ha moltes necessitats però on la gent té més dificultats i també té per mobilitzar-se.

Tot això ha provocat que el sindicat s’hagi hagut d’adaptar a temps de dificultat, i ho ha fet  reduint estructures, simplificant-les i retornant envers concepcions de militància que tornen a vincular-lo amb les seves arrels fundacionals. Una mostra d’aquest  procés del sindicat s’ha produït  el darrer 4 de març. En el marc del Consell Confederal Extraordinari i Ampliat es va acordar un denominat “Codi Ètic”,  en realitat és un document anomenat " Mesures per a reforçar les millors pràctiques de Govern i Control a CCOO" amb el que es tracta de millorar la transparència i el control de l’actuació del sindicat, dels seus dirigents, i de les seves finances. En definitiva de donar un pas per implicar-se internament en el que és un canvi democràtic global de la nostra societat,  de les seves estructures institucionals i de les organitzacions polítiques i socials.

CCOO considera que ha de canviar, que ha d’estar encara més immers i obert a la societat per a continuar sent, com ho ha estat al llarg de la seva història un agent de ruptura i canvi en la lluita en defensa dels interessos de la classe treballadora, més diversa avui, en el camí d’aconseguir nous horitzons d’equitat, de justícia, de llibertat i de solidaritat entre el conjunt de la ciutadania.

CCOO vol ser una part indissociable del canvi social necessari en la societat actual i per aconseguir-ho vol ser una organització oberta als canvis i alhora potenciadora i agent autònom d’aquets canvis necessaris i imprescindibles avui.

La lluita continua

Al sindicat li manca encara una tasca a fer per a ser un element plenament actiu en el canvi que la societat demanda. CCOO precisa armar-se estratègicament per a portar a terme una ofensiva que permeti albirar la possibilitat de canviar els efectes de la regressió de les Reformes Laborals del PP i del PSOE, en especial el referent a la negociació col·lectiva. Tot partint d’estratègies i propostes que siguin comprensibles i que permetin atraure i aglutinar als treballadors fixes, precaris i desocupats. Una estratègia global que comporti aliats estratègics, especialment a l’àmbit social però també en el polític. És hora de buscar aliats i adhesions a una proposta comú que signifiqui un canvi radical respecte la política econòmica, laboral i social del PP. Es tractaria de potenciar un canvi polític promogut des de la perspectiva de la pròpia autonomia i independència sindical. 

És evident que es tracta de col·locar una proposta que retorni la plena vigència dels drets laborals i sindicals, alhora que els actualitza. En una societat on es parla de la necessitat d’una segona transició, en la que es planteja una Reforma Constitucional, el tema dels drets col·lectius dels treballadors i de la seva representació, així com els drets socials, ha de tenir un lloc de privilegi i prioritat.

Benvingut sigui el Canvi Democràtic que necessitem!


Temes relacionats