Per recuperar els drets dels treballadors i les treballadores de l'Educació      Vine i lluita amb nosaltres!

28 de maig de 2015

El Suprem dóna la raó a CCOO i declara nul•les les causes econòmiques dels ERO en el Sector Públic

Nou cop a la reforma laboral del PP


  • El Tribunal Suprem declara nul•les les causes econòmiques justificatives de l'acomiadament col•lectiu en el Sector Públic
  • Full en format PDF (+)




El Tribunal Suprem ha donat la raó a CCOO i UGT en el recurs interposat contra el Reglament dels procediments d'acomiadament col•lectiu i de suspensió de contractes i reducció de jornada de 2012, procedint a anul•lar, entre altres, part de l'article 35.3 que afegeix supòsits no recollits a la Llei.

El Tribunal torna a deixar en evidència la política de “destroça laboral” del Govern del PP i pal•lia, en part, aquest atac frontal del Partit Popular contra l'Estatut dels Treballadors i contra els drets laborals de les treballadores i treballadors públics del nostre país.

El Tribunal Suprem ha declarat la nul•litat de les causes econòmiques justificatives de l'acomiadament col•lectiu en el Sector Públic, previstes en l'Art. 35.3 del Reglament dels Procediments d'acomiadaments col•lectius i suspensió de contractes i reducció de jornada, aprovat després de la reforma laboral del Govern del Partit Popular.

La Sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem en sentència de 19 de maig, dictada en el recurs 836/2012 interposat per CCOO i la UGT, contra el Reial decret 1483/2012 pel qual s'aprova el Reglament dels Procediments d'acomiadaments col•lectius i suspensió de contractes i reducció de jornada, ha declarat nul part del seu Art. 35.3 argumentant:

"...aquesta Sala considera que assisteix la raó als demandants. L'art. 35.3 del Reglament introdueix dos criteris bastant precisos per determinar si hi ha insuficiència pressupostària, a saber: el dèficit pressupostari de l'Administració Pública de referència en l'exercici anterior, i la minoració de crèdits en un 5% en l'exercici corrent o en un 7% en els dos exercicis anteriors. I segurament tots dos criteris poden reflectir situacions d'insuficiència pressupostària; és a dir, situacions en què l'empresa no disposa d'una previsió d'ingressos suficient per fer front als serveis públics que té encomanats. Ara bé, el que la norma legal de referència -això és, l'actual disposició final 20a de l'Estatut dels Treballadors- configura com a causa justificativa de l'acomiadament col•lectiva no és la mera insuficiència pressupostària, sinó la "insuficiència pressupostària sobrevinguda i persistent". Aquesta important adjectivació està literalment absent en l'art. 35.3 del Reglament i, sobretot, aquest precepte reglamentari no respon a l'exigència legal que la insuficiència pressupostària sigui persistent: el simple dèficit pressupostari de l'Administració Pública de referència en l'exercici anterior no implica forçosament tal persistència; i quant a la minoració de crèdits, tot i que pugui de vegades ser indici d'aquesta situació, no condueix inevitablement a ella. Encara més, aquest criteri reglamentari suposa una desviació del criteri legal, consistent en una dada material o substantiu -com és la impossibilitat de finançar els serveis públics encomanats, substituint-ho per una dada purament formal."