Per recuperar els drets dels treballadors i les treballadores de l'Educació      Vine i lluita amb nosaltres!

19 de maig de 2015

No volem passar per sobre

NO VOLEM PASSAR PER SOBRE!

Aquest dimecres dia 20 ha fet ja un mes de la mort del nostre company Abel Martínez Oliva a l’ Institut Joan Fuster de Barcelona.

Aquesta no ha estat una pèrdua més dins la voràgine d’aquest món que ens ha tocat viure, en el què els interessos particulars d’alguns (polítics) fan que els sentiments i les protestes continuades d’un col•lectiu (docents) esdevinguin pols al vent.

Som educadors, gent molt compromesa amb el present i el futur de la nostra societat. Som i ens sentim molt responsables de la funció que tenim en la construcció d’idees, valors i sentiments. Necessitem que se’ns valori, doncs també som persones.


La mort de l’Abel ens ha commocionat. Hem volgut mantenir un dol per la seva família i  companys més propers; però avui després d’aquest silenci institucional per part del Departament d’Ensenyament, no podem deixar de dir que aquest fet posa en evidència el que portem anys denunciant els sindicats i la Comunitat Educativa en general.

No podem treballar als centres amb les condicions en las què estem. No podem advocar per una major qualitat de l’ensenyament sense recursos materials ni personals. Les nostres condicions laborals, cada dia són més precàries.  Com podem parlar de l’eficiència d’una escola inclusiva sense ajuts? Com podem tractar  casos de nens amb trastorns psicòtics, Asperger, amb deficiències visuals, nens sords, esquizofrènics, bipolars; entre d’altres, si el personal preparat amb el que comptem és insuficient i no es fa res per a canviar aquesta situació malgrat estar venent que el que es vol és millorar la qualitat de l’Ensenyament? Es dona més qualitat quan s’ha reduït gairebé a zero el Pla de Formació del Professorat, o amb la reducció de línies educatives augmentant les ràtios a les aules? Es poden detectar i preveure aquestes situacions quan les famílies no estan obligades a informar  als centres dels possibles trastorns dels seus fills i tampoc comptem amb els mitjans adients per a detectar segons quines afeccions?

En el dia d’avui volem alçar la veu una vegada més. No volem passar per sobre. Aquest dol que sentim ha de ser la força que ens uneix per a reivindicar el nostre paper a la societat.

Mestres i professors/es assumim un compromís amb la societat. Ens agrada ensenyar i ajudar als pares en la tasca de l’educació dels seus fills i filles. Per a nosaltres és un privilegi contribuir en l’ intent de fer millor aquesta societat. Reivindiquem doncs que se’ns ajudi, que no se’ns mutilin les condicions laborals en les què hem de desenvolupar la nostra tasca.

Necessitem entre tots cercar la manera de treballar preventivament en la resolució de conflictes i el tractament a la diversitat. Necessitem uns protocols d’actuació envers les situacions de risc. I és del tot necessari que el Departament d’Ensenyament no s’amagui, afronti la situació i aporti els recursos necessaris per a que fets com el que avui ens commou no tornin a passar mai més. Aquesta és la nostra voluntat. Aquest és el nostre fi.


Ubald Pérez, mestre
Delegat Sindical d’Educació CCOO