Per recuperar els drets dels treballadors i les treballadores de l'Educació      Vine i lluita amb nosaltres!

3 de juliol de 2015

Estudi sobre els riscos psicosocials del PDI de les universitats públiques

ESTUDI sobre els RISCOS PSICOSOCIALS al PDI de les universitats públiques

La Federació d'Ensenyament de CCOO ha analitzat els riscos psicosocials a què està sotmès el Personal Docent i Investigador (PDI) de les universitats públiques espanyoles.






La inadequada adaptació del sistema universitari espanyol a l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES) ha donat lloc a noves tasques docents i burocràtiques i d'atenció a l'alumnat que han estat assumides pel professorat i que no s'han acompanyat de les condicions materials idònies per realitzar- . Això, unit a l'escassa formació que ha rebut el PDI de les universitats públiques ia les retallades que han empitjorat les seves condicions laborals, ha posat de manifest l'existència de riscos psicosocials específics en aquest col·lectiu. Davant d'aquesta situació, CCOO considera urgent que les universitats avaluïn els riscos psicosocials del professorat universitari i emprenguin mesures per eliminar-los o, si escau, minimitzar-los.

En concret, l'estudi realitzat per la Federació d'Ensenyament de CCOO revela que la doble presència i les exigències psicosociològiques són les dimensions, d'un total de 20 analitzades, més problemàtiques i que major impacte tenen en el PDI.

El 79% de les treballadores i treballadors que han participat en l'anàlisi diu estar en la situació més desfavorable per a la seva salut pel que fa a la doble presència; un 74,7% ho està en la dimensió d'exigències psicològiques cognitives; un 67,3% està en la situació més desfavorable per a la salut en la dimensió d'exigències psicològiques quantitatives; un 66,5% a la d'exigències psicològiques emocionals; un 64,7% en la dimensió de qualitat de lideratge; un 58,7% a la de previsibilitat; 1 55,1% en la de suport social dels superiors; i un 53,6% en la dimensió d'estima.

En definitiva, les dades ens indiquen que el professorat de les universitats públiques espanyoles, com a resultat dels riscos psicosocials als quals està exposat, té serioses dificultats per compatibilitzar la vida laboral i professional (doble presència) i per adquirir nous coneixements i habilitats a causa al fet que l'organització no ho facilita (exigències psicològiques cognitives); ha d'assumir un volum excessiu de treball per a la jornada laboral establerta (exigències psicològiques quantitatives); no rep de l'organització les eines necessàries per gestionar les tensions derivades de les relacions interpersonals ni l'organització és prou flexible per minimitzar aquesta exposició (exigències psicològiques emocionals); pateix una deficient gestió de personal per part dels comandaments immediats (qualitat de lideratge); no disposa de la informació adequada i suficient per realitzar les seves tasques i adaptar-se als canvis (previsibilitat); no rep l'ajuda necessària per part dels seus superiors (suport social dels superiors); i no rep el respecte, reconeixement i tracte que mereix l'esforç invertit en el seu treball (estima).


CONCLUSIONS

Per resoldre els nous problemes generats per la implantació de l'EEES és imprescindible definir les tasques que ha d'emprendre el PDI amb un còmput de temps adequat. A més, les universitats han de facilitar al professorat totes les eines necessàries per a exercir adequadament les seves funcions.

Part de l'increment de les tasques burocràtiques està vinculat als requeriments de l'Agència Nacional d'Avaluació de la Qualitat i Acreditació (ANECA), molt controvertida per la seva falta de transferència i objectivitat. CCOO manté que és imprescindible revisar el paper d'aquesta fundació, que està influint decisivament en la política universitària i en la redefinició de la professió docent, i garantir una major objectivitat i transparència en les seves decisions.

En relació amb el govern, la gestió i el lideratge en les universitats, en l'estudi s'apunten problemes relacionats amb les funcions efectives de lideratge i amb les figures que han de exercir-lo. Es produeix una situació paradoxal: d'una banda, hi ha un excés de regulacions i procediments que arriben a pautarlo tot fins a extrems indeguts; i de l'altra, hi ha el consentiment, de fet, d'amplis marges de discrecionalitat per aplicar-los en certs àmbits de la docència, de les metodologies, de les relacions amb l'alumnat, dels criteris i els procediments d'avaluació.

Les condicions laborals del PDI també han empitjorat arran del RD-Llei 14/2012, ja que s'ha acabat definint la docència com una forma de penalització als que no comptin amb els mèrits investigadors estipulats i aplicats. Per tant, és urgent restablir el valor de la docència i eliminar les restriccions en les ofertes públiques d'ocupació ia la contractació en general.





METODOLOGIA

L'estudi sobre els riscos psicosocials del PDI de les universitats públiques està basat en el mètode d'avaluació de riscos psicosocials CoPsoQ-istas21, un instrument de referència que es basa en la participació dels agents socials, empra coneixement i metodologia científica, incorpora un qüestionari estandarditzat vàlid i fiable, utilitza el mètode epidemiològic, incorpora valors de referència, permet triangular els resultats a través de la participació, facilita l'acció sobre l'origen dels riscos i és aplicable a tots els sectors i empreses.

En la seva elaboració han participat un total de 811 docents universitaris, 409 dones i 402 homes, d'un total de 101.299 (62.005 homes i 39.294 dones), segons les dades del Ministeri d'Educació per al curs 2012/2013.