Per recuperar els drets dels treballadors i les treballadores de l'Educació      Vine i lluita amb nosaltres!

25 d’abril de 2016

Opinió. Els plans reals de l'Educació Financera als instituts

Durant aquest curs s’està implementant laquarta edició del projecte d’Educació Financera a les Escoles de Catalunya (EFEC), un projecte dirigit a alumnes d’ESO, que pretén transmetre coneixements financers. 
Precisament, no fa gaire, el conseller d’Economia Oriol Junqueras feia una classe a alumnes d’un institut de Barcelona dins el marc d’aquesta iniciativa. Fins aquí, i si fem un anàlisi ingenu de la notícia, podríem valorar aquests mòduls educatius com un instrument útil per al futur desenvolupament quotidià dels joves. Però la sospita sobre el projecte EFEC apareix quan, revisant el seu contingut, no trobem referències a formes alternatives a la visió del capitalisme financer hegemònic. Per al projecte EFEC no existeixen la banca pública, les finances ètiques, les monedes complementàries o l’economia social, així com tampoc no alerta dels perills de la manca de regulació financera ni esmenta els desnonaments. En canvi sí són continguts prioritaris els plans de pensions, els fons d’inversió i les assegurances, ben bé com si aquest pla educatiu hagués estat dissenyat pels grans grups financers.

I certament aquesta és la realitat de l’EFEC. A inicis d’aquest segle, el Comitè de Mercats Financers i el Comitè d’Assegurances i Pensions Privades de l’OCDE van proposar-se la consecució d’unprojecte global i coordinat sobre educació i presa de consciència financera, un projecte en el què les pensions privades i les assegurances són pilars prioritaris (...).

Idea del Ministeri d’Educació i el Banc d’Espanya

Per la part que ens toca, l’Estat espanyol ja ha fet els deures. I vist com el projecte EFEC tira endavant, és obvi que el govern de la Generalitat de Catalunya ha estat fent seguidisme del projecte educatiu espanyol, un projecte que va néixer al 2009, quan el Ministeri d’Educació, la Comissió Nacional de Mercat de Valors i el Banc d’Espanya van signar el primer conveni de col·laboració. (...)

Un altre dels pilars del Pla passa per la divulgació massiva més enllà de les aules, mitjançant campanyes i la publicitació de continguts, webs, seminaris, etc., posant especial esment en el webwww.finanzasparatodos.es, un portal que, de forma simpàtica, aconsella a les persones sobre com gestionar financerament els àmbits més privats de la seva vida, tot plegat per a aconseguir el que anomenen el benestar financer. En el mòdul “Diner i parella: com afecta l’amor a l’economia?” s’inclou un test de compatibilitat financera amb la parella. Altres mòduls són: “Faci de la seva vellesa l’edat d’or: quant haurà d’estalviar per als seus anys daurats?” i “El diner que creix: renda fixa, accions i fons d’inversió”.
La planificació nacional de les campanyes per a influir sobre el comportament financer dels consumidors aconsella fer ús del màrqueting social, dels coneixements d’economia del comportament i de la investigació psicològica: estratègies de motivació macrosocial, incentius per a certs col·lectius, concessió de premis, etc. Així, fins i tot el Ministeri d’Educació o el Departament d’Ensenyament de la Generalitat semblen haver acabat seduïts per una estratègia d’enginyeria social. Una estratègia que pretén la financiarització de la vida privada per a reforçar, sigui com sigui, el paradigma del capitalisme financer més salvatge.

A partir de les recomanacions de la Comissió Europea i l’OCDE, fa quatre anys Catalunya va crear el Programa EFEC, una iniciativa que sorgeix del partenariat públic-privat format pels departaments d’Economia i Ensenyament de la Generalitat, l’Institut d’Estudis Financers (IEF) i un conjunt d’entitats financeres i altres organismes del sector. L’objectiu és transmetre nocions financeres bàsiques als alumnes catalans de quart d’ESO. Les entitats que participen al programa a Catalunya són “la Caixa”, Banc Sabadell, BBVA, Banc Santander, Caixa d’Enginyers i l’Institut Català de Finances (ICF). També compta amb la col·laboració de l’Associació Espanyola d’Assessors i Planificadors Financers-Patrimonials d’Espanya (EFPA) i l’Associació d’Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances de Catalunya (ADICAE). Fins el curs 2014-15, hi havien participat més de 16.000 alumnes durant uns 3.000 tallers, segons dades de la Generalitat. L’objectiu del curs actual és arribar a 20.000 alumnes catalans.
Davant aquesta OPA cultural i ja centrats a casa nostra, sorgeixen dos dubtes. El primer: si és cert que el govern actual, tal com ens diu, té com a prioritats la gent i les polítiques socials, ¿com encaixa un model de societat financiaritzada amb el nostre model de Catalunya? El segon interrogant és encara més gran: ¿com digereixen els socis anticapitalistes del govern de la Generalitat, el fet de donar suport a aquesta política educativa financera?

Llegeix aquí l'article complet de Gina Argemí