Per recuperar els drets dels treballadors i les treballadores de l'Educació      Vine i lluita amb nosaltres!

21 de febrer de 2017

En record de Xavier Melgarejo.


En ocasió de la mort de Xavier Melgarejo, la Federació d’Educació de CCOO volem tornar a publicar l’entrevista sobre el model educatiu de Finlàndia que, tan amablement, ens va concedir el mes de maig de 2005 per a la nostra revista TE.
Serveixi aquesta publicació com a tribut, recordatori i mostra de respecte a un dels referents del món educatiu del nostre país.


Descansa en pau, Xavier.





ANÀLISI DE L’ÈXIT ESCOLAR A FINLANDIA

Estem en un moment important per a la política educativa de Catalunya i d’Espanya. La LOE a Madrid i el Pacte Nacional per l’Educació a Catalunya han de definir el futur immediat i la direcció dels canvis en l’educació. I alguna cosa ha de canviar perquè els resultats del sistema educatiu són pertinaçment mediocres tant a Espanya com a Catalunya. Ens hem proposat prendre com a referència el sistema educatiu de Finlàndia, que ha estat durant els últims deu anys el més exitós en tots els indicadors internacionals, sobretot per l’extraordinària competència lectora del seu alumnat. La pregunta que ens hem fet és: què té Finlàndia que no tinguem nosaltres? N’hauríem de prendre lliçó per traslladar les seves virtuts al nostre país?

E N T R E V I S T A
Xavier Melgarejo Draper
DEU ANYS ESTUDIANT FINLÀNDIA 
Per Montse Ros i Vicent Tirado

Si hi ha una persona que coneix com és l’educació a Finlàndia és Xavier Melgarejo, psicòleg dedicat a l’orientació escolar, ara director del col•legi Claret de Barcelona i doctor en pedagogia per la Universitat Ramon Llull. Ha passat deu anys estudiant què passa a les escoles fineses i n’ha fet una tesi doctoral monumental, més de dues mil pàgines de dades quantitatives i d’observacions qualitatives. 

- Què hem de fer a Catalunya per assemblar-nos a Finlàndia? La diferència principal rau en la coresponsabilitat social en l’educació, tota la societat és conscient de les seva funció envers les noves generacions. Hi ha dos aspectes que destaquen, primer la protecció a les dones i a la infància i en segon lloc la descentralització educativa, que comporta una presa de decisions més propera i ajustada a la realitat de cada centre.

- Tot i que la despesa en Educació dobla la catalana (en %del PIB), Finlàndia no és el sistema més car d’Europa. Què la fa més eficient que Noruega o Suècia que gasten encara més? Si gastéssim més en educació, si milloréssim la protecció a les dones, si rebaixéssim la pobresa, si tinguéssim un sistema centrat en el municipi, llavors seríem com Suècia. Però els resultats de Suècia, tot i ser millors que els nostres, no són com els de Finlàndia. La diferència entre Finlàndia i la resta de sistemes és la formació del professorat, molt més exigent, i l’adscripció del professorat al lloc de treball. El professorat més competent és destinat a primer, per assegurar un bon aprenentatge de la lecto-escriptura.

- Hi ha un debat molt encès sobre la sisena hora per a primària. A l’escola concertada la feu. A la pública no es fa. Quantes hores de classe tenen a Finlàndia? El nombre d’hores de classe per dia i de dies a l’any és una variable significativa? Les jornades i els calendaris escolar són molt semblants a tota Europa. No he trobat que sigui un factor especialment rellevant per explicar els resultats escolars.

- A dins la classe, són molt diferents les coses que es fan a Catalunya i a Finlàndia? Algunes coses, sí. A Finlàndia es potencia molt el tractament de la diversitat a partir de dues idees: el ”team teaching”, és a dir treballar habitualment amb dos mestres a la classe, i l’atenció a la diversitat per interessos. No s’agrupa els alumnes per capacitat, poden optar per diferents maneres d’abordar les matèries: estudiar els poetes contemporanis, o buidar periòdicament la premsa escrita són dues maneres de treballar la llengua a la secundària, per exemple.

- Si vostè pogués negociar en el Pacte Nacional per l’Educació, o pogués influir en el redactat de la LOE, quina seria la seva proposta prioritària? Proposaria un seguit de mesures, però no seria capaç de prioritzar-ne una: incrementar la despesa fins al 6% del PIB, canviar la diplomatura de magisteri per una llicenciatura, selecció de prèvia de l’alumnat que vol fer magisteri, reciclatge del professorat obligat i intensiu, més autonomia i descentralització, models d’escola com a comunitat d’aprenentatge o com a cor de la comunitat, professionalització de la funció directiva, innovació lligada a la universitat, ajuda a les dones i a la cura dels infants, millorar la xarxa de biblioteques públiques i escolars amb bons professionals que les gestionin, estabilitat al sistema educatiu amb un pacte polític, que la tele emeti pel•lícules i dibuixos animats en versió original subtitulada...

- Quina cosa que fan els finesos no importaria cap aquí? A Finlàndia hi ha un alt índex de depressions i fins i tot de suïcidis. Probablement entre les causes hi ha la falta de llum durant quatre mesos, o una certa proliferació de malalties genètiques degudes a una població tradicionalment aïllada i endogàmica. Però penso que també hi té relació la baixa comunicació afectiva entre les persones. És un tret cultural que també és nota a l’escola. Això ho haurien d’aprendre ells d’aquí. Però em sembla que abans aprendrem nosaltres el seu sistema educatiu que ells les nostres relacions emocionals.