Per recuperar els drets dels treballadors i les treballadores de l'Educació      Vine i lluita amb nosaltres!

21 de juny de 2017

A la Universitat, avui tots som PAS temporal, Article de Cesar Marin (CCOO Universitats)

El Govern del PP finalment ha aconseguit la majoria suficient per treure endavant l'aprovació dels pressupostos generals de l'Estat -PGE- al Congrés dels Diputats. Ara ha de passar el tràmit del Senat, i no és d'esperar cap sorpresa. Amb això tindrà tranquil·litat per dos anys, ja que, si fos necessari es podrien prorrogar.

Més enllà de les grans línies polítiques, s'han debatut multitud d'esmenes amb diferent fortuna, i amb diferent interès mediàtic. Vull referir-me ara a una esmena en particular que demostra una manca de sensibilitat absoluta, i un menyspreu indignant cap a un col·lectiu molt important en la Universitat Pública. Em refereixo al personal administració i serveis, el PAS de les universitats. I això és així perquè el Govern ha decidit deixar-los exclosos de l’important Acord per a la Millora de l'Ocupació signades al març entre Govern i Sindicats, i que ara s'incorpora en els PGE.

Inicialment les universitats públiques no van ser directament incorporades a l'Acord, adduint el ministre Montoro que la temporalitat era escassa, un 4,5% deien, quina barbaritat, que "desconeixement" de la realitat. Però es tracta d'una actuació deliberada, sense anar més lluny, un altre Ministeri, el MECD, té dades més aproximades, encara que incomplets que demostra la falsedat. Davant d'això, diferents partits polítics van presentar esmenes als PGE per incloure al personal de les universitats, tant PDI - personal docent i investigador - com PAS, però finalment el Govern va esmenar parcialment l'articulat i va incloure solament als primers, la qual cosa suposa, sense cap dubte, un enorme greuge per al PAS temporal i que de cap manera es pot acceptar.

Per tenir una mica d'idea de la gravetat de la situació, cal saber que durant molts anys no s'ha Autoritzat la reposició d'efectius en el PAS i l'autoritzada l'últim any es clarament insuficient, la qual cosa ha provocat enormes bosses de temporalitat i precarietat. En el cas del PDI, encara que es va anar aixecant progressivament la taxa de reposició, també ha tingut importants restriccions a llarg d'aquests anys, i es fa imprescindible, com en el PAS, ofertes públiques excepcionals per reduir la temporalitat. I, recordem-ho, aprovar una oferta pública no eximeix d'haver de superar els preceptius processos selectius previstos en la legislació.

Aquesta situació provoca uns índexs molt elevats de temporalitat en llocs de treballs estructurals del PAS, superiors al 20% i inclús al 30%, la qual cosa porta una situació límit a les Plantilles de les universitats. Actualment, a la guerra de la competitivitat i de l'excel·lència universitària, amb recursos econòmics clarament inferiors a les mitjanes europees de referència, les universitats tenen Plantilles de personal cada vegada més reduïdes, més envellides i més precàries, però que assumeixen cada vegada més i diferents tasques, i això no és positiu per als treballadors i treballadores però tampoc per la pròpia organització universitària.

Més absurd encara es va saber que estabilitzar en la majoria dels casos és gratuït, doncs estem parlant de llocs de treball estructurals, i que ja estan pressupostats. Llavors, si es compleix amb les limitacions que els propis PGE imposen, com es "no incrementar nombre d'efectius ni despesa de Capítol 1", quin és el problema per no solucionar aquesta injustícia?

S'imposa la reflexió i la capacitat de modificar al tràmit d’esmenes al Senat, i s'imposa la necessària solidaritat amb un col·lectiu llargs anys maltractats, per un part com la resta d'empleats públics, i per altra part per la situació de precarietat. Per tot això, avui tots som PAS temporal


César Marín

Coordinador CCOO Universitats de Catalunya