Per recuperar els drets dels treballadors i les treballadores de l'Educació      Vine i lluita amb nosaltres!

2 de novembre de 2017

QUAN LES BONES INTENCIONS NO SÓN SUFICIENT . Article d'opinió publicat al Diari de Girona (31 d'octubre 2017)

QUAN  LES  BONES  INTENCIONS  NO  SÓN  SUFICIENT  


Vivim dies intensos, immersos en la  transcendentalitat de decisions polítiques i jurídiques des de fa temps.  Quasi no podem prestar atenció a d’altres qüestions que, també molt importants, passen desapercebudes, tot i que  marquen i marcaran la feina i la vida de docents i alumnes d’aquest país. 

En uns moments en què s’està qüestionant, i de manera tan arbitrària i tòxica, l’educació del sistema català i la tasca pedagògica diària dels docents de Catalunya, hem de defensar l’educació  amb força i contundència, posant-la en valor i  denunciant públicament les mentides i manipulacions que la volen malmetre. Però també hem de reivindicar el millor sistema educatiu i treballar per aconseguir-ho.

El 17 d’octubre es va publicar el  Decret150/2017 de l’atenció educativa en el marc d’un sistema educatiu inclusiu,   que desplega la Llei educativa de Catalunya (LEC), llei que té la inclusió escolar i la cohesió social com a dos dels principis generals del sistema educatiu de Catalunya, facilitant la participació de tots els alumnes en entorns escolars ordinaris, independentment de llurs condicions i capacitats.

El Departament d’Ensenyament té el compromís i el repte d’oferir una educació de qualitat i sense exclusions que faciliti que tots els alumnes puguin aprendre i conviure junts en uns entorns que permetin avançar cap a la plena autonomia de les persones.

Als centres educatius hi ha alumnat amb necessitats educatives específiques vinculades a diversitats socioeconòmiques, socioculturals, funcionals, cognitives o amb problemes greus de salut, totes les quals requereixen personal  format suficient per  a la seva atenció.

Com es farà? Analitzant el decret, ens adonem de les bones intencions dels principis que l’inspiren, però trobem la falta de concreció dels recursos humans i formatius que haurien de permetre desenvolupar-los amb garanties d’èxit.

No es mencionen les llars d’infants ni tots els espais educatius dels centres ordinaris, tot i la seva importància cabdal per constituir una veritable educació a temps complet: menjador, activitats extraescolars, transport escolar i sortides; espais que adquireixen una especial rellevància en l’atenció inclusiva.

No es garanteix el suport educatiu a l’alumnat amb necessitats específiques a l’ensenyament postobligatori:  Batxillerat, Formació Professional, Ensenyaments d’adults, mancant la visó global de l’educació al llarg de la vida.

No es contempla l’atenció a les necessitats educatives derivades de processos d’identitat de gènere, expressió de gènere o intersexualitat.

A nivell de recursos, no es concreta el personal de què ha de disposar cada tipus de suport: personal de les aules d’acollida (AA), de les unitats d’escolarització compartida (UEC), dels programes de noves oportunitats (PNO), dels suports intensius a l’escola inclusiva(SIEI), dels suports intensius a l’audició i el llenguatge (SIAL)  i dels programes d’aula integral de suport (AIS).

S’hauria d’augmentar la dotació de personal orientador i mestres d’Educació Especial als centres educatius (garantint un per cada 250 alumnes que recomana la UNESCO),  així com la de promotors escolars per a minories, de personal tècnic d’integració social (TIS) a tots els instituts  i de personal tècnic d’educació infantil (TEI) a totes les escoles. Tampoc es concreta la dotació de plantilla dels actuals centres d’educació especial sostinguts amb fons públics per a complementar l’atenció als alumnes amb necessitats educatives especials escolaritzats en centres ordinaris de les seves zones.

Els Equips d’Assessorament Psicopedagògic (EAP) i els Centres de Recursos educatius per a Alumnes amb Trastorns del Desenvolupament i la Conducta (CRETDIC) requeririen un increment de personal superior al pressupostat.

Incomprensiblement, el decret no esmenta el personal de suport educatiu externalitzat fa anys (personal vetllador).  Recordem que parlem d’un col·lectiu d’unes 2000 persones que realitzen tasques de suport educatiu, però subcontractades mitjançant empreses privades. Des de CCOO denunciem, des de fa molts anys, aquest tipus de contractació i exigim que el Departament d’Ensenyament recuperi la totalitat d’aquest servei i el presti amb personal propi, doncs no existeix cap argumentació organitzativa ni pedagògica que fonamenti l’actual externalització.

Tot i que s’afirma que l’Administració Educativa ha de vetllar perquè en els centres quedin cobertes les necessitats d’assistència sanitària de l’alumnat que ho requereixi, considerem que en l’actualitat l’alumnat amb estat de salut complex no està sent atès per personal sanitari adequat, tal i com hem denunciat en reiterades ocasions. Per aquest motiu, considerem que ha d’existir personal sanitari en tots els centres educatius.

Tampoc es planteja la baixada generalitzada de les ràtios com a factor imprescindible per poder fer efectiu el  sistema educatiu inclusiu.

No es contempla cap inversió en formació d’altres professionals que no siguin docents.

CCOO ens posicionem clarament a favor de l’escola inclusiva doncs una escola no inclusiva és una escola segregadora, que rebutgem amb fermesa;  però tenim clar que per fer-ho realment possible s’ha de comptar amb els recursos i la formació suficients i la relació de les mancances que presenta el Decret  ens fa pensar que només té molt bones intencions.


Som ambiciosos, volem la millor educació amb les millors eines, perquè volem la millor societat. Seguim i seguirem lluitant per aconseguir-ho.