24 de juliol de 2019

Les escoles en lluita els anys setanta a Barcelona: la renovació pedagògica amb perspectiva de classe

Les escoles en lluita els anys setanta a Barcelona: la renovació pedagògica amb perspectiva de classe

Els anys setanta del segle passat, a les acaballes del franquisme, Barcelona viu un moment educatiu de gran interès: a banda de l’Associació Rosa Sensat,cada vegada més afermada, i de l’aparició d’escoles privades renovadores (seguint l’exemple de les que ho feren ja a mitjan dels seixanta) entra també en escena el moviment Escoles en Lluita als barris de Ciutat Meridiana, Porta, Sant Andreu i Trinitat Vella. Totes eren escoles lligades al moviment veïnal, que, a banda de defensar drets ciutadans i reivindicar drets polítics, es preocupà també per construir escoles on poguessin anar els infants de barris absolutament desatesos en tots els aspectes i especialment en l’educatiu, malgrat el que establia la Llei General d’Educació.

L’objectiu principal d’aquest article és estudiar amb un cert deteniment tres escoles concretes de les quatre que va aplegar aquest moviment: l’Escola Ferrer i Guàrdia, l’Escola Sóller i l’Escola Pegaso, tres escoles que, amb les seves limitacions, contradiccions i possibilitats, no només es preocuparen d’allò més essencial (dotar el barri amb una escola), sinó fer una escola de renovació pedagògica amb un fort compromís polític i social; fer, en definitiva, una escola renovadora amb perspectiva de classe.